L'olor de la sardina

No sé si sabieu que Sant Joan és el patró de la ciutat de Porto.La nit del 23 de juny al 24 la ciutat es convertix més que mai en aquell poblet que porta dins i els aldeans comparteixen sardines i vinet en places i carrers. Al dia següent és "feriado" així que ni grans ni petits poden perdre's la festa.

Crec que això és el que més em va agradar.Tot i que al igual que en València les falles és tan sols la celebració d'un canvi d'estació, en realitat em sembla que no tenen res a veure. Com que sols és un dia de festa, entre setmana ,pel carrer sols trobes autòctons no donen temps als guiris apropiar-se'n de la festa.

Comencen cap a les 6 de la vesprada a ocupar els carrers i balcons; grans taulons de fusta com a taules,fanalets,barbacoes del todo a cien i inclús altaveus d'alta potència els que s'ho curren una mica més.Com que s'ho prenen en tranquilitat no consegueixen sopar fins les 10 de la nit en que ja tota la ciutat ha quedat perfumada per els centenars de kilos de sardines que han desaparegut de les tendes desde les 7 del matí.
Per supost, gent com jo, vam passar tota la vesprada a "la procura" d'algun peixet que sols vam aconseguir en els grans magatzems de congelats quasi a les 9 de la nit!
Així doncs si aconsegueixes sopar dins del horari previst, encara tens una horeta o així per encendre junt amb els més petits algun "balõe", petits globus aerostàtics de carácter cassolà que amb una d'aquestes pedres incendàries de les barbacoes conseguixen enlairar-se una vegada s'escalfa suficientment l'aire de dins. Dit així sembla fàcil però de cap de les maneres. De 3 intents que vaig fer amb més gent un es va incendiar, un altre va pujar però torna a baixar peruqe la pedra es va acabar i l'altre (este si) encara deu estar sobrevolant els profunds oceans.


Després ,sempre en el supost de que aconsegueixes seguir el ritme preestablert que jo ja feia hores que havia perdut, la gent és desplaça cap a la Ribeira on algunes barcasses llancen tota una màgia de coets mentre naveguen Douro avall; segur que deu ser espectacular però aixó no vos ho puc contar.

Acabats els focs, els petits grups de gent comencen la processó cap a les platges de Foz, la part de més calés de la costa portuense (tripeira, com dirien els portuguesos da rua). Són varies hores de camí tenint en conte que els carrers són plens de dj's o escenaris improvissats de música PIMBA (lo que nosaltres diriem pachanguera-cutre-antiga).Vaig escoltar peces de reconeguda fama internacional com la cançó de "Xusa" en versió portuguesa o alguns temes de Julio Iglesias que no s'atreviren a traduïr.
Nosaltres, per dur la contraria més que res, ferem el recorregut en sentit invers i desde la meitat ( que ja tenim una edat) i aconseguirem arribar a la Ribeira a les 8 del matí; totalment morts .
Ah se m'oblidava!Eixa nit els top manta de la ciutat venen martells enormes de plàstic i alls porros amb els que pots anar pegant martellades o ficant l'all per sota del nas a tort i dret amb impunitat absoluta!
Muito engrasado!