Una mica de "naturesa" entre tanta arquitectura

Aquest cap de setmana m'he dedicat a una cosa diferent.Susana,la fotògrafa incansable que he tingut la sort de que m'adoptés; em va convidar a un dia "na natureza do parque de Gerês a una horeta i mitja de Porto. Ès un parc natural al voltant del naixement del riu Minho que separa Espanya i Portugal (segons les divisions adminitratives,diguem...)

Arribes en cotxe però arriba un punt que ja no pots continuar i tens que caminar a peu fins les cascades!El naixement del riu es troba en terres gallegues on les aigües són calentes i atrauen un munt de gent la qual cosa fa que la zona portuguesa quede quasi despoblada per al gran plaer dels pocs que s'acosten alli i poden trobar cadascú el seu lloquet de riu per passar el dia tranquilament!

El dia era magnífic,i la llum clara i brillant.Aci vos deixe algunes fotos.Que bé un dia de tranquilitat!ja no m'enrecordava!

PD. Vos he de contar un secret: al final el viatge també va tindré una component arquitectònica...mireu on vam anar a sopar:

www.abocanhado.com

Jo de major, vull ser ballarina voladora

Recordeu quan eres petit i et fan la típica pregunta de que vols ser de major?La gent depenent dels pares i la imaginació podiem ser més o menys originals: metge,advocat,astronauta, torero o fins i tot ...ric com dirien els més espavilats!Jo la veritat no recorde que deia,potser no tenia cap objectiu en la vida,per aixó he acabat sent arquitecta...que li anem a fer!
El cas és que les coses han canviat molt des d'aleshores.
La darrera setmana és va celebrar a Porto el FITEI (el festival internacional de teatre ....).Durant uns 10 dies els carrers ,teatres i fins i tot alguns monuments s'omplin de comediants.Des de la fura dels baus amb 2 espectacles (Boris Gudanov i Imperium) fins a petites companyies de teatre de carrer i pallassos. Per suposat no tenia temps ni diners per a veure-ho tot però d'entre el que vaig vore em quede amb l'espectacle de dança voladora a la torre dos Clerigos (el que seria equivalent al nostre Micalet).




Recorde que era un divendres. Jo per suposat estava emocionadíssima i ja ho havia contat als pocs (o molts, segons es mire) que conec ací. El cas és que em vaig equivocar de setmana (com diria Joan: coses parannanormals), i pel que es veu la informació havia arribat molt lluny.El cas és que jo si que em vaig enterar en l'últim moment peró alguns no!La gent (els que també es van enterar )va estar fent-me conyes durant una setmana sencera i la resta em volien matar!Per sort a la setmana seguent,en vore l'espectacle, es van tranquilitzar.